Teoria del cigne negre

La teoria del cigne negre o teoria dels successos del cigne negre és una metàfora que descriu un succés sorprenent (per a l'observador), de gran impacte socioeconòmic i que, un cop passat el fet, es racionalitza per retrospecció (fent que sembli predictible o explicable, i fent impressió que s'esperava que passés). Va ser desenvolupada pel filòsof i investigador libanès Nassim Taleb. Exemples de "cignes negres" són l'inici de la Primera Guerra Mundial, la grip de 1918 o els atemptats de l'11 de setembre de 2001.

Pel que fa a la pandèmia de coronavirus del 2020 alguns l'han anomenat un "cigne negre". Sobre això a principis del 2020 el mateix Nassim Taleb va indicar que ell no qualificaria la pandèmia com un "cigne negre".^[1] Però el gener del 2021 va aclarir que un fenomen d'aquest tipus té dues parts:

1. Un grup de persones que està assabentada que un determinat esdeveniment és possible, sent aleshores la situació coneguda i per tant un “cigne blanc”.
2. Però hi ha un segon grup que genuïnament no estan al corrent que aquest fenomen és possible, ni està preparat per a les seves conseqüències. Per això en aquest cas efectivament la situació és viscuda com un "cigne negre".

D'aquesta manera Nassim Taleb reconeix que la pandèmia sí que podria anomenar-se "cigne negre", almenys per a un grup de persones.

Altres analistes no qualifiquen la pandèmia per coronavirus com a "cigne negre" sinó com a "rinoceront gris" perquè era un esdeveniment predictible.^[2][3]